Inici > > EL COST DE FER DE “DOLENT/A DE LA PEL·LÍCULA” A LES ORGANITZACIONS DE PROFESSIONALS

EL COST DE FER DE “DOLENT/A DE LA PEL·LÍCULA” A LES ORGANITZACIONS DE PROFESSIONALS

Dels diàlegs desenvolupats a Innova entre professionals que lideren àrees d’organitzacions d’atenció a la persona en diferents àmbits (serveis socials, sanitat, salut mental, educació…) van sorgir temes transversals que semblen marcar la diferència de liderar organitzacions amb professionals respecte a d’altres. Serien aquelles que depenen del coneixement expert dels seus membres.

Entre aquests temes comuns, en destaquem:

Com dirigir o coordinar el treball de professionals que tenen uns criteris propis d’excel·lència; quan “cada maestrillo tiene su librillo”?

Si el professional exerceix la seva tasca individualment i amb uns criteris d’excel·lència adquirits durant el seu procés de preparació en escoles universitàries, col·legis professionals i altres referents d’autoritat per a ells, l’intent d’assegurar unes pràctiques similars entre professionals de la mateixa organització resulta un repte difícil.

Quan el responsable formal vol dedicar-se a controlar la tasca dels professionals, a marcar clarament com han de fer la seva feina o introduir més protocols, ja sabem qui es convertirà en el “dolent de la pel·lícula” i l’èxit que segurament n’obtindrà. Tanmateix sembla que hi ha altres formes d’assegurar els mínims comuns entre professionals allunyades dels models clàssics de direcció per objectius, per procediments o per control. D’aquí que en aquestes organitzacions siguin tan necessaris els espais grupals de supervisió de casos o organitzativa, l’intercanvi de bones pràctiques, les reunions transversals de generació de sentit compartit o d’altres (per a més idees veure el Seminari “Integrant Equips, Tasques i Clients“).

Com millorar la relació dels professionals i el marc organitzatiu on exerceixen la seva tasca?

Un altre tema a destacar és la tradicional mala convivència del professional amb els límits organitzatius, que fa que sovint els representants d’aquests límits –caps, coordinadors, directors– n’acabin pagant les conseqüències.

No podem oblidar el procés de formació professional, un procés de preparació llarg i en abstracte, en base a uns referents teòrics que fonamenten les millors praxis, procediments, model d’atenció…, que són construïts abans d’entrar a l’organització i, per tant, sense el context particular on es desenvoluparan.

El que en resulta sovint és que el professional entra en conflicte amb el context, amb l’organització o l’usuari en concret i el seu propi context, que els converteix en els culpables de que no pugui exercir la tasca tal com l’havia imaginada.

D’aquí les crítiques tan freqüents a les figures d’autoritat, en tant que representants del context organitzatiu, que sovint són vistes com les que posen obstacles a la tasca, que no proveeixen de recursos suficients, perquè no en saben o inclús perquè no volen. I des de l’altra banda, els professionals poden ser vistos com els irresponsables, que no entenen la complexitat de l’entorn perquè no volen o perquè no tenen capacitat.

Si entrem en aquestes percepcions mútues, sabem que la distància entre organització i professionals creix i el desenvolupament del servei finalment se’n ressent.

Com prendre el rol quan “no he nascut per això”?

Una altra percepció generalitzada entre els professionals és veure els límits i la seva gestió com un mal necessari o una tasca de menys estatus.

Els professionals per la seva vocació solen sentir-se especialment identificats amb la seva professió o especialitat, i sovint han elegit el tipus de col·lectiu al que desitgen atendre. No oblidem la força que té la vocació, sabem que moltes vegades els professionals no cobren per tot el que suposa una bona atenció a la persona. Aleshores, quin paper hi juguen els límits organitzatius en aquesta dimensió de naturalesa tan existencial?

És normal que es percebin com allò que no té res a veure amb la pròpia vocació, un mal menor que algú ha de cuidar, però que no se’n vegi fàcilment la seva contribució a la tasca. Tasca que, per altra banda, pot ser vista com exclusivament depenent de les capacitats “personals i intransferibles” del professional, obviant la necessària contribució del propi usuari a aquesta relació.

No és estrany que la majoria de caps d’institucions de professionals comentin que es van trobar exercint el rol directiu com per casualitat, perquè ningú ho volia fer o perquè no hi havia més remei. O que molt pocs s’imaginessin al triar la professió que algun dia assumirien un rol directiu.

I com a resultat de tot això ens trobem que a l’organització de professionals es pot perdre fàcilment la visió del conjunt, la consciència de les contribucions mútues, la necessitat de pensar i millorar l’estructura que fa possible la tasca de tots (per exemple: gestió de les visites, distribució dels recursos, reunions per compartir coneixements o estats d’ànim…). És a dir la consciència de la necessitat que el professional també pensi en aspectes de gestió.

En definitiva, podríem afirmar que el professional i l’organització viuen en tensió contínua i, per tant, els rols de direcció han de trobar les vies per fer d’aquesta acomodació inestable quelcom útil per al servei.

Una acomodació entre els models d’excel·lència professional i la viabilitat de la tasca en el context concret. Entre allò que imaginem en abstracte i els ajustos que la realitat de l’aquí i ara ens demana. Entre la percepció individual i parcial de la pròpia tasca i la visió relacional i sistèmica de la mateixa.

Tots són aspectes que fan complexa la gestió d’equips de professionals, però que podem  complicar si pretenem simplificar-la amb models managerials tradicionals d’altres àmbits sense tenir en compte les especificitats del professional a l’organització.

(per aprofundir veure article Professionals en l’organització”, de Roma Vergés, J. a la Revista Treball Social (RTS), núm.140, desembre 1995).

si vols estar informat dels propers diàlegs oberts contacta amb Esmeralda Bellés, innova@innovaccio.net

Compartir-hoShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedIn
Vol saber més? Contacti amb nosaltres: @ Tel.+34.93.415.30.99